Dans la Kabylie d’antan, la nature était une source de multiples dangers. Les forêts denses qui entouraient les villages regorgeaient de bêtes sauvages, félins, sangliers et autres primates.

LE CONTEXTE HISTORIQUE

Pages 7,8. De l’importance de l’écrit

Dès la première page du roman, le Narrateur se désole de ce que notre peuple n’ait pas gardé de traces écrites de notre histoire.
Ur iceffu wegdud ur nuɣ tira. Tizelgi n wallaɣ am tin ufus : ayen yeddem, yebra-yas ! Talwiḥt yemsan s tumlilt, yesared umeččim, aḍebsi usbiḍ ur nemsil, ur yella d acu kellsen !
Ɣef akken i d-qqaren wid ikemsen awal, Saɛuc uZellemcir ilul di lqern wis 18, tamudi n 80’iseggasen send ad d-yekcem uṚumi tamurt-nneɣ. Tuɣ ddaw uḍar uTerki i nella : d tannumi, wa yettciri-yaɣ i wa ! Amezruy-nneɣ s rrkul kan i ‘ɣ-yettnili, i ‘ɣ-yettneyyil !

La domination turque

La lecture que livre MEZDAD des trois siècles de présence ottomane dans notre pays (1512-1830) est sans concession : violence guerrière et économique (répression, imposition, destruction des oliveraies, terre brûlée…) qui ont pour conséquence une grande paupérisation des populations kabyles.

Page 96. Arbitraire et traitements dégradants.

Saɛuc et Jriri arrivent à proximité de la ville de Ɛemrayen que Jriri redoute à cause des Turcs qui y ont établi un fort.

… Yella daɣen dinna lberǧ uṬerki. Uggadeɣ ad d-inin daɣen awit-d tazeṭaṭ imi i d-tkecmem. Akken nebɣu neggal-asen, ad d-inin kenwi d tteǧǧar yeznuzun kra, ahat maḍi d ayen yellan d uffir neɣ d ayen igedlen. Ad aɣ-kksen isegras, ad aɣ-kksen icluḥen, ad aɣ-kksen ixellalen, kra din ad yaweḍ akal, ad inin : “Ahaw, ldit ifassen, salit iɣallen !” Ad nadin ddaw tɣerdin, ad aɣ-sferfden i testawt, ahat ad nadin taḥwayt, ad sferfden i dduzan-nneɣ, ad sferfden gar tmeccacin-nneɣ ahat ad afen kra. Llan wid mara awḍen ɣur din, dɣa din ara qqimen. Ma tenniḍ-as i winna i k-yesferfuden : “kkes afus-ik, tinna d tamekkant iḥeṛmen !”, yezmer ad yeɣli fell-ak s ujelkaḍ. Mačči abrid neɣ sin i tɛedda fell-i. Wigi, ulac yid-sen tilawin daymi kkaten ɣur zdat, kkaten ɣur deffir

Page 29. Terre brûlée

Les janissaires arrivent pour prélever l’impôt. Si les villageois résistent, les soldats ottomans commencent à brûler les champs.

Inkicaren imnayen, deg uzaɣar i ttaǧǧan imerkuben-nsen ɣur wid imalen ɣur-sen, iQbayliyen igemmḍen ɣef tegmatt !

Mara cwiṭ ad nnanlen taddart, inkicaren imnayen atenad tikli uḍar, ad qegglen dinna, gemmaḍ-in. Ad salin tansawt, ad ten-id-walin ‘imezdaɣ, ad asen-reṣṣin ugar tugdi : yak ma uggaden ugar, imir kan zdat-sen ara rren aḍar, ad ḍemɛen aɣiḍi deg wigi i d-idehmen ɣur-sen ! Nutni daɣen ad asen-surfen, awi-d kan ad d-tili tebzert s waas !

Inkicaren d wulḍacen ur keccmen ara ɣur tlemmast n tudrin, ttagaden d acu ttefrent tezribin ! Ma ur nsan di tensawt, ad qegglen deg ‘iɛreqyab, deg tferkiwin i ‘sen-d-yezzin, tidak ttmeggilen, kerrzen, tteẓẓun ‘ifellaḥen s tidiwin-nsen d uḥunnu ! Mi fukken aqeggel, wan aɣrum, iɣi d tissit n araqi, ad ẓẓallen, ad rren taqerrut-nsen ɣur lqibla, tanila n wul ɣur Sembul. Syin ad bernen, aɛerqub, agwdal, tiɛzibin ansi i d-udren ad ten-yečč ‘ilizeq, kra din ad rɣen. Kra zegzawen ad yuɣal d iɣed.

Mi nnulen azaɣar, ad ttneqniqen d taḍsa, ad ǧǧen izen s imɣiden-nsen : “Init-asen, ad n-adren ad xellṣen tabzert, neɣ times ar wi-‘ddren ad as-nales!” Yeqqim-ed deg unecfu n medden : tamurt ara reken wigi, ad tbu, d iseggasen ur d-teggar abziz.

Page 108. Travaux forcés

Une autre pratique signalant la cruauté de l’envahisseur : lorsque l’impôt n’était pas payé, les Ottomans prenaient en otage des jeunes gens du village qu’ils faisaient travailler dans les carrières ou les mines.

Ad iyi-d-tini acu akka yeran imi i wen-mmuten wanect-a n yirgazen ur niklal ?
– Ih, aseggas-a yezrin aṭas d aterras i iṛuḥen. Wid i d-yeggran, imnekcam anida ufan acawrar-nneɣ deg webrid neɣ di ssuq leqḍen-t. Taddart-nneɣ ur txelle ara tabzert, ddeqs aya, dɣa win ufan deg ubrid glan yis-s. Nnan-d : ad ten-nawi ad ṛẓen abla deg ‘imeḍɣaɣen tama n Bab-Lwad, neɣ ad d-skeflen buhmum deg ‘imeɛdanen. Nnan-d : “Ad d-nuɣal qabel, ad ten-id-nerr yid-neɣ ma txellṣem, a rrbeḥ, a tafat, , ma ulac a ten-nesseddu di lbabur ɣur wanida ara nzen d isemgan, neɣ ad asen-nessels d inkicaren, ad teqqar tasa-nsen fell-awen ! Sya d afella d nutni ara d-yettasen ad aɣ-d-bezren tabzert s ɣur-wen !” Nnan-d : “Ilmeẓyen izeynen ad ten-neddez, ad uɣalen d iwṣifen, amzun d tilawin. Ad ten-neǧǧ ɣur-neɣ di Mzaɣna neɣ di Tdellest, d ixdimen ɣef wulḍacen d yinkicaren, ad tekksen yis-sen lxiq.” Nnan-d : “Aseggas wis sin ad d-nebren, ma teggumam ad txellṣem daɣen, ad awen-negzem tizemrin.”

LE CADRE PHYSIQUE

L’opposition plaine / montagne

Pages18-19. Saâuc, comme des générations de Kabyles avant lui, va quitter son village de montagne dans l’espoir de trouver la prospérité dans la plaine où sont établis les Turcs. Ces derniers évitent la montagne ; seul leur importe que l’impôt soit payé.

… Sellen kan akka yis-s ‘imesdurar, werǧin i t-walan yuli-d s adrar : Laɣa Ḥmed deg uzaɣar kan i itezzi, mara d-imekken lemḥella.

Adrar, imnekcam ttagaden-t, dɣa ttarran iman-nsen ɣunzan-t. Ulac win ara yawin abrid usawen, ma ur yedda deg lemḥella, ijedɛunen, ṭṭbel d lbarud ! Tilisa ur zegglen ɣef lbeṛǧ-nsen d asikel n wezgen n wass s tikli ujedɛun. Anida bɣun zzin, tameddit ilaq ad d-jbun ɣur din i tmensiwt. Ɣur-sen, abrid usawen s imenɣi kan i yettawi. Limer mačči d alqaḍ n tebzert, ur srusun aḍar dinna : tamurt n tẓegwa, amadaɣ yeẓda armi d ulamek, tudrin ta ɣur ta, tal yiwet ɣaf tewrirt i d-ḥadden ‘icerfan ! Win ara tent-iwalin akken, amzun mqarabent nezzeh, ad iɣil ẓẓel kan iɣil, afus ad d-yeddem yiwet ; mara yeɛnu abrid, aggwaḍ ɣur-sent yettnejbad, abrid yezzedwi, aḥecraruf yezrin ad t-id-temmager tsawent, tikli n yiwen wass ur yettaweḍ ɣur din, ccɣel ur t-id-iqeṭṭu. Xersum tikelt deg useggas, lemḥella ad d-tessken iman-is, ad teɛnu abrid alamma d ssuq n lɛerc ; ad yeddu uxeznaǧi, inkicaren ad as-zzin : ad mmeslayen d ṭṭemman ma sewwqen-d , mulac ad berrḥen dinna, ad asen-ǧǧen awal ɣaf uxelleṣ n tebzert.

“Xellṣet kan tabzert, ayen nniḍen frut-tt gar-awen akken tuɣem tannumi. Kunwi da deg wedrar, nekni dihin deg uzaɣar, d tabzert kan i d aseɣwen gar-aneɣ !”

La mer

A l’époque ottomane, la Méditerranée était le terrain de jeu des corsaires. Des captifs chrétiens étaient détenus en terre d’Islam et des captifs musulmans, en terre chrétienne.

Page 24. Jriri évoque devant Melɛez, la mère de Saɛuc, les fugitifs chrétiens qu’il escortait clandestinement jusqu’à Ténès avant qu’ils n’embarquent pour l’Europe.

– Yerna mačči d aya kan i d tafellaḥt-iw. Zik, asmi tella tgecrirt teǧhed nezzeh, sin neɣ tlata ‘iberdan deg useggas, ad gerrzeɣ tarbaɛt n 4 neɣ 5 ‘iterrasen izemren, wid iɣef ttkaleɣ ; sya ɣur da, nettmun imeḥbas ireggwlen i uTerki. Nemmal-asen iberdan yentellen, alamma wwḍen ɣur temdint n Tennes. Dinna ad ṭṭfen tiflukin ɣur tmura-nsen, akin i yilel. Imeḥbas-nni iwumi nemmal iberdan ttaken-aɣ tadrimt, akken weɛɛan. Werǧin nḥettem fell-asen, ttaken-aɣ-d yal wa akken yezmer! Llan wid ur nessin ara acuḥḥu, tikwal ttaken-aɣ-d s waṭas. Akken i ɣ-ttgen ccan! 

IDENTITÉ / ALTERITÉ

Page 18. Portrait de l’envahisseur en ogre.

Pour les kabyles de l’époque ottomane, les Turcs étaient perçus comme de véritables monstres. Ainsi en est-il du propriétaire terrien, l’Agha Ahmed, pour lequel travaillaient de nombreux villageois.
Yiwen wass, slan medden s Laɣa Ḥmed yettnadi iɣallen i lḥewc-ines deg Tmiṭijt. Yekker uherwel di taddart : medden akw ilaq ad slen.
Laɣa Ḥmed, laṣel-is am yisem-is : D aṬerki. Muhab ! Ɣer ‘iQbayliyen, amzun d awaɣzen.
Ǧǧan-d awal wid i t-iwalan : argaz di txellalt annect n teslent, ɣas akka tineggura-ya, teɣli-d fell-as tewser, agerbuz yebda ikennu, igerzan ur d wid iteddzen abrid akken i t-teddzen zik. Asmi meẓẓi, qqaren ad yeṭṭef sin ‘iserdyan si tseḍwa-nsen, nutni ad jebbden, netta ad ijebbed alamma ddant-d tseḍwa-nni gar ‘ifassen-is. Qqaren yettaddam 4 ar 5 ‘imehrazen n temẓin ɣef weɛrur-is. Qqaren izellu icenga-ines s yiccer, yerna si deffir umeggreḍ ! Sellen kan akka yis-s’imesdurar, werǧin i t-walan yuli s adrar : Laɣa Ḥmed deg uzaɣar kan i itezzi, mara ad d-imekken lemḥella.

LA NATURE, SOURCE DE DANGERS

Dans la Kabylie d’antan, la nature était une source de multiples dangers. Les forêts denses qui entouraient les villages regorgeaient de bêtes sauvages, félins, sangliers et autres primates.

Pages 18-19. Un village attaqué par les singes

Saâuc et Jriri arrivent dans un village dont les habitants ont quitté leurs maisons, fuyant la harde de singes qui s’y est installée.
Ur aṭas i sen-d-yeqqimen ad awḍen ssuq n Teɛzibt, Saɛuc d Jriri kkan ɣef yiwet taddart.
Ufan medden qqimen beṛṛa, rewlen-d seg ‘ixxamen.
Ɣilen d lqaɛa i yenhezzen daymi imezdaɣ atenad beṛṛa, ffɣen, ǧǧan ixxamen-nsen, tiwwura n wesqif baṛḥent, ulac tin yuɣalen.
Iluqec Jriri yiwen uterras :
– D acu akka yeḍran di taddart-agi nwen, ay argaz lɛali ? Meqqar d ayen yelhan ?
Ur d-yella wayen yelhan. Twala medden ǧǧan akk ixxamen-nsen, gguggin-d s annar, gemmnen da ara nsen.
Tenhez lqaɛa naɣ amek ?
Mačči d lqaɛa i yenhezzen. D tazmixt n yibkan i d-ihejmen fell-aɣ. Ugaren ajad. Bdan-d si tmizar, ayen akk neẓẓa, ččan-t akken d azegzaw. Mi fuken timizar, kecmen s ixxamen, ayen ufan ddmen-t. Tetten, rennun, ugin ed wun. Ṛẓan ikufan, tisebbalin n waman, icbayliyen n zzit. Kra din yemmar-ed ɣur tɣerɣert.
Ihi deg waas yid-sen ?
Ad ilin ahat 50 neɣ ugar !

NOS AMIS LES BÊTES

Saɛuc entretient des rapports pour le moins singuliers avec la nature, avec les animaux, en particulier.

Page 13. La chèvre nourricière

On trouve cette symbiose homme / animal dès le début du roman, où l’on nous décrit l’arrivée au monde de Saɛuc. La mère de celui-ci, renonçant rapidement à l’allaiter, le confie aux bons soins d’une chèvre. Le petit, ayant goûté au lait de la bête, se met bientôt à bêler, au grand dam de sa génitrice qui redoute même que lui poussent des cornes :

Asmi i d-ilul, ur yewwiḍ ara : ilul-d d asbayɛi. D iwzi kan, d taqeṭṭiṭ yeswiɣiɣen. Ula d yimma-s tuyes-it… Ayefki-ines, nettat, zik i t-yeǧǧa, yugi ad yejbed iff-is, dɣa tebba-yas-d taɣaṭ d tusgilt d ayen kan, tif tixsi deg usuṭṭeḍ… Kra n wussan mi yeâre ayefki-nni n taɣaṭ, inegge deg-s, yebda yesmermuɣ amzun d iɣid…

Simmal yettawi-d iman-is, simmal tawenza-s tettkad-as-d i yemma-s amzun tesbunnuḍ-ed tacciwin : Melɛez meskint teṭṭef aqerru-s, tugad ad d-teǧǧ awal, ad tedder mmi-s yuɣal d aqelwac ! Tahar, argaz-is, baba-s n Saɛuc, mi ‘s-yesla yesmeɛmuɛ, ad as-ileqqem, yekkat amek ara d-tezmumeg tmeṭṭut : “Susem, a mmi-s n taɣaṭ ! Erri akin !” Azmumeg, deg wudem n Melɛez, ur d-ifessu.

Page 14. Le corbeau et le scorpion

Un jour que sa mère l’a laissé sous un figuier pendant qu’elle s’adonnait aux travaux agricoles, le petit Saɛuc se fait enlever dans les airs par un corbeau. Une autre fois, c’est un scorpion qui le pique.

Cwiṭ, cwiṭ Saɛuc yettawi-d d iman-is, yettgemmiḍ i tizi n tmettant. Yiwen wass, ahat izemm fell-as useggas, yimma-s tewwi-t yid-s ɣur tferka. Ulac tin i wumi ara t-teǧǧ ad t-tɛas. D lawan n tmegra. Tettel-it, tessers-it ddaw tegrurt i tili, zik i d-yebda uqelqal : nettat tmegger, abɣur-is , teǧǧa-t din igen. Cwiṭ akka tesla i kra icellef-itt amzun d aferfer neɣ d asuḍu n wezwu ! Tessaked anida teǧǧa mmi-s : a tawaɣit, ulac-it! Tuzzel ɣur din. Anida yerra weqcic werɛad igir taqejjirt? A ziɣ d tagerfa i t-yeddmen, s uqamum neɣ s ‘iwajjaṛen, teskucber-it di tattalt, tuffeg ! Tɛella yis-s ddeqs ‘iɣallen, tettezzi yis-s, trennu. Bdant tlawin deg-s asḥaḥi ! Akken i s-tesla isuɣ s taɣect-nni ines uḥuli, tagerfa tedduqqes, neɣ ahat tewwet ad as-terr awal, neɣ tugad deg usḥaḥi i d-yettalin s wadda, tebra-yas-d i Saɛuc gar igenni d tmurt. Yeɣli-d ɣef taffa-nni usaɣur i d-megrent tlawin : ɣas yenxez, aqcic yemneɛ, ur t-yuɣ wara !

(…)

Teqqes-it daɣen tɣirdemt, yerna deg ‘irebbi n yemma-s, daymi i’s-yenqes wesfugan yeggra-d kan weglim yedlen taɣessa d wustu : ɣas ur t-tenɣi ara tɣirdemt-nni, ahat d skendid-ines i ‘s-yewwḍen iẓuran, iwwet-iten s karaf !

LE MERVEILLEUX

Pouvoirs surnaturels

Page 16. Pour rester dans les rapports homme / animal, on apprend que lorsqu’il se fait agresser par quelque bête, c’est celle-ci qui meurt. On apprend également qu’il est immunisé contre le venin…

Saɛuc uZellemcir, ma d tidett, azrem i t-yeqqsen, izirdi i t-ikerrcen, d nutni i yettmettaten ; ula d ilef ara d-yegren ɣur-s ad t-yesni, ad yegrireb. Yiwen ur yeẓra amek i ‘sen-ixeddem. Llan wid yeqqaren d idammen-is i yeččuṛen d skendid, winna i d-yewṛet si tɣirdemt : kra ulufan yettwaqqsen neɣ yettwakerrcen iḍaɛ, ma d netta yemneɛ. Imeksawen nniḍen aṭas deg-sen i isellek : anida yella Saɛuc uZellemcir, ɣur-s i d-zeggwirent. “Ad d-yefk Ṛebbi tilufa i win i ‘sent-izemren !” Saâuc izmer-asent ! Llan wid yettasmen di lufa yekkaten deg-s, dɣa akken ara tt-awin skud ttimɣuren.

Pages 87-88. L’homme qui parlait aux singes

Saɛuc entreprend un dialogue (par le biais du regard) avec le chef des singes qui ont attaqué un village.

Mi yebren Saɛuc yufa-d iman-is zdat yibki-nni, agellid amaynut yeṭṭfen tawemmamt, anagar lǧefna gar-asen. Saɛuc d yibki, taxellalt-nsen yiwet, taqerrut ɣur tqerrut, allen s allen ! Ibki ur yerwil, amzun ur yenḥerwa ara maḍi. Din din, yeccelqef-ed tamuɣli-ines Saɛuc. Tura atenad allen s allen. Ayen i ‘s-yenna uɣilas-nni yemneɛ si tmettant, yak iṛeṣṣa deg wallaɣ-is : ma mlalent wallen, asenser ulac, izen imiren kan ad icali. Yenna -yas Saɛuc s wallen : “I tura kečč dɣa, ur tceffuḍ ara ɣef win igan ccan. Argaz yufa-k tezzelfeḍ, tesselqafeḍ, limer mačči d netta yili tuɣaleḍ d tirgett, tkenfeḍ, temmuteḍ. Tura dɣa d wa i d llza i s-terriḍ ? Tewwiḍ-as-d tazmikt-inek, attan tmugg taḍalit di taddart. » Winna yerra-yas-d : « D laẓ i ɣ-d-yewwin ɣur da, deg wedrar kra zegzawen yerɣa, daymi i d-nerra ɣur da, imi ssneɣ abrid. » “Aql-aken teččam, teswam, tura ilaq ad tergem sya. Sikked wagi i d-yeddan yid-i yebda yettheggi-d times ara d-yezzin i taddart d tferkiwin-is. Sya ar d-yeɣli yiḍ, ad d-nawi iqjan, ad d-nernu ṭṭbel d lbaṛud, ulac ansi ara trewlem. Nek d lewqam i wen-buddeɣ, yif ma tejbam sya ! Tura kan.” Winna yezzi ɣur wemɣar-nni yellan s idis-is am akken yules-as ayen akk i ‘s-yenna Saɛuc, syin yezzi-d daɣen ɣur-s : “Ma tella tmes, llan yiqjan d lbaṛud, tura kan ad awen-neǧǧ tamurt-a, ad nuɣal ansi d-nekka.” Syin iqerreb-d umɣar-nni, agellid aziki, yessemḥalleq-as i Saâuc. Atan wacu i ‘s-yenna mi mlallent wallen daɣen : “Iɣwayliyen mačči d nekni. Iɣwayliyen d arraw n tmeṭṭut. Tikwal ttagaden-aɣ akka am wass-a, tikwal eqqren-aɣ, anida i ɣ-ufan ssengaren-aɣ…” 

Métamorphoses

Pages 74-75. Animus et anima.

Winna, tura tserreḥ taɣect-ines, tuɣal leggaɣet, yerr-iyi-d : “da ɣur-i ayen i tnudaḍ yella !” Mi ssakdeɣ ɣur-s, afeɣ mačči d win i yi-d-yezzuɣren ɣur da, tura akka yeqqel d tameṭṭut, seg tidak yettargu umenni. Akken i d tidmarin, akken i d taqemmuct, akken i d taṭṭucin, akken i d amzur ! Tini-yi-d : “agerruj atan ad yili  d ayla-inek, ddem ɣef yiman-ik, ad k-iḥaseb ma tcuḥḥeḍ-as, acu, s ya d afella, akken ara tɛebbiḍ aṭas di tebɣurin yellan da ara tɛebbiḍ anezgum aṭas ! Mačči yiwet tfada ara yilin ! “Sidneɣ kra n tfada yellan ! “Tessidneḍ ad tsebbleḍ Tamawya ?” “Sidneɣ ad sebbleɣ Tamawya !” “Tessidneḍ ad tsebbleḍ yemma-k ?” “Sidneɣ ad sebbleɣ yimma ! “Tessidneḍd ad tebḍuḍ d bab-ik ? “Sidneɣ ad bḍuɣ d bab-iw !” “Tessidneḍ ad tsebbleḍ tasa-k ? “Sidneɣ ad sebbleɣ tasa-w !”

Syin tga kan akka i ‘ifassen-is, tesleqwaj-iten kra, yufrar usigna-nni ačawraɣ. Allen-iw neqrent-ett :ikad-iyi-d ugerruj werǧin yella di ddunnit ! Ulac-it ula di tmucuha : ureɣ; tiwiztin, aẓref, d ayen ur nella daɣen di tnafa !

 

Ɛmer MEZDAD, Ungal n Saɛuc uZellemcir
Ayamun, 2023

278 pages, 500 DA