S’il occupe une place centrale dans le répertoire de nos plus grands chanteurs, de Slimane AZEM à AIT MENGUELLET, force est de constater que, en dehors de Faffa de Rachid ALLICHE (Federop, 1986), le thème de l’exil est peu présent dans la production romanesque kabyle.
Est-ce ce qui m’a poussé à écrire sur l’exil en kabyle ? Je ne saurais le dire. Ce que je remarque, a posteriori, c’est que les héros de mes romans en français sont des exilés : kabyles dans Ce n’est qu’un petit jeu, mes frères (L’Harmattan, 2007), touareg et américaine-louisianaise dans Le Touareg aux yeux verts (L’Harmattan, 2009).

Genèse de Lpari m leqwas

J’ai très longtemps hésité avant de me lancer dans l’écriture romanesque en kabyle, me considérant avant tout comme un poète kabyle parmi d’autres. Je me suis bien essayé à la nouvelle, au poème en prose et au théâtre dans ma langue maternelle mais je ne me sentais pas prêt à produire une fiction en prose d’une ou plusieurs centaines de pages dans la langue de Si Mohand.

Le jour est pourtant venu, en 2021 – est-ce un hasard si ce fut dans le contexte de la COVID ? – où je me décide enfin à me lancer dans l’aventure. J’imagine un jeune Kabyle que je lâche dans les rues de Paris et je me fie à ma bonne étoile. Il commence par rencontrer un certain Jean-Philippe, bouquiniste de son état sur les bords de Seine, puis, accoudé au parapet d’un pont, il plonge dans l’histoire ancienne de Paris, à la rencontre des premiers Gaulois établis tout autour de la Seine. Toujours sur ce pont, il assiste à une dispute entre deux jeunes amoureux kabyles, à propos d’un poème qui serait dû au grand-père du garçon.

C’est grâce à cette petite scène de théâtre, semblant « parachutée » dans le récit, que celui-ci peut avancer : l’évocation du grand-père du garçon amoureux, sorte de double de Mennad, convoque celui de ce dernier. Et nous voilà projeté dans le chapitre 2 consacré à Arezqi…

RESUME
A la faveur des déambulations du jeune Mennad dans Paris, on découvre successivement l’histoire de son grand-père, Arezqi, celle de son père, Mezyan, et enfin, celle de sa mère, Dasin, Touarègue originaire du Tassili n’Ajjer. Cette saga familiale qui se déploie sur trois générations, des années 1930 à nos jours, est faite d’allers-retours entre Paris, véritable personnage de ce roman, la Kabylie et le Grand Sud (Hoggar et Tassili n’Ajjer).

STRUCTURE
Le roman est composé de quatre chapitres :
Mennad : l’étudiant
Arezqi : le grand-père

III. Meẓyan : le père
Dasin : la mère

PERSONNAGES

Mennad : Jeune Kabyle de 20 ans, né en France. Etudiant à l’Ecole Supérieure des Beaux-Arts de Paris.
Tiziri : Sa bien-aimée. On ne fait que l’évoquer ; elle n’intervient qu’à la fin du roman.
Ɣilas : Jeune étudiant. Ami de Mennad. Bon vivant (Prix du Meilleur Second Rôle Masculin).
Arezqi : Grand-père de Mennad. Né au début des années 1930. Arrivé en France vers la fin des années 1940, il ne retournera au pays qu’au lendemain de l’indépendance. Il s’y marie, y reste un temps avant de reprendre le chemin de l’exil.
Tayaqutt : Epouse d’Arezqi. Veuve d’un maquisard.
Meyan : Père de Mennad. Né à Paris au milieu des années 1970. Vers la fin des années 1990, il décide de passer son Service national en Algérie, dans le Hoggar où il il vivra une idylle avec une jeune Touarègue. Il finit par rejoindre Paris.
Dasin : Mère de Mennad. Jeune Touarègue dont les parents sont originaires du Tassili n’Ajjer. Née à Paris à la fin des années 1970.

MORCEAUX CHOISIS

  1. MENNAD

Page 5. Dans les rues de Paris
Le roman s’ouvre sur l’image du jeune homme déambulant à travers les rues de Paris en pensant à sa bien-aimée qui le boude.

Saint-Michel naɣ Champs-Elysées, la Bastille naɣ Barbès, République naɣ Nation, Lpari d Lpari, anda i k-ssawḍen yiḍarren-ik d amkan. Gwran-d kra n wussan n usteɛfu, meqqar ad nehmel ɣaf yiman-nneɣ ; mi ara d-yeɣli yiḍ ad nennejmaɛ ar wexxam. Yerna uma d winna, ur aɣ-terri ara tmara : amzun akken ad tt-naf deg tesga teḥḥerqes ! Mi ara teččeḥ fell-ak tsekkurt, ḥellel naɣ qqim. Ttru, wwet aqerruy-ik ar lḥiḍ, ulac din. Ur ttaɣ izeǧǧigen, ur ttaɣ tixutam, ur ttaɣ rrwayeḥ…

Asefru, asefru ahat ad tt-id-isserḍeb. Asefru, ahat ad d-isudd deg-s… D acu, asefru i win yellan d aḥeddad n wawal. Mennad, ɣas yessefruy tikwal, am netta am tugett n Yeqbayliyen, d taklut d usuneɣ mi yetwel.

Pages 9, 12. Sur le pont

Mennad, les bras appuyés contre la balustrade, s’abîme dans la contemplation des eaux de la Seine. S’ensuit un flash-back sur l’installation de la tribu celte des Parisii sur les bords du fleuve.

Mačči s yiḍarren-is ay iteddu, s wul-is ay iteddu. D ul-is i t-ittawin, ittawi-t anda llan waman. Ul-is, ass-a, iwwi-t ar wasif. Isenned ar tqenṭert, iger-d nnehta. Amek ara yili Lpari amer ur telli la Seine ? Imezdaɣ imenza, n teqbilt tasaltit n Parisii, asmi d-jban ar da, rrif n wasif i wwten aqiḍun, ma nezmer ad d-nini akka, imi, deg tidett, ixxamen, s wesɣar d wakal i ten-ssalayen Yigulwaten deg tallit-nni, d leqrun send Ɛisa.

S wesɣar daɣ i sbedden snat tqenṭyar deg tegzirt n Lucotetia mi qqaren tura l’Ile de la Cité. Asmi d-ijba Labenius i d-yuzen ugellid ameqwran aṛumani, Caesar, ad iṭṭef tamurt-nsen, arraw n Parisii sserɣen-tent, tqenṭyar-nni, rnan sserɣen akw tamdint – netta, ma nuɣal ar tidett, d taddart kan tameqwrant s yiƐecciwen-is n wesɣar d wakal. Sserɣen kra yellan akken acengu, ma yerna-ten, ur d-ittaf siwa ayen iraben, siwa ixerban. D tilelli i yeɛzizen, wamma axxam n wesɣar d wakal, ishel a s-talseḍ asali.

  1. AREZQI

Pages 39-40. Grandeur et misère du mariage

Le grand-père de Mennad, pris dans la tourmente des événements du 17 Octobre 1961 à Paris, se rappelle l’épouse qu’il a laissée en Kabylie. La douceur des premiers jours du mariage se muent vite en amertume à cause des sempiternelles disputes entre belle-mère et bru et, lorsque le père d’Arezqi décide de rentrer d’exil, c’est autour du jeune homme de partir…

Ɛeddan yiseggwasen, tasekkurt-nni yettferfiren i tziri, mazal-itt ger wallen-is.
Ɛeddan yiseggwasen… 17 Tubeṛ 1961 yufa-t-id deg ufurgu n temsulta ger yiminigen imesbaniyen, ittxayal-ed tasekkurt-nni yesraffgen d tsekkurt-nni yeqqimen deg wusu, tettṛaǧu-t.
Ɛeddan yiseggwasen… 17 Tubeṛ 1961, ha-t-an deg ufurgu n temsulta taparizyant, netta iɣilen d aḥewwes ara iḥewwes, ziɣ amdakwel-is iskeṛkeṛ-it-id ar tmesbanit. Anda-t winna tura ? Issenser naɣ gren-t ar ufurgu nniḍen ? I yemdukal am wi, d tuzzma naɣ d asnemmer i uklalen ? D tanemmirt ara s-yini imi i t-id-issakwi…
Ittmektay-ed tasekkurt-nni yettferfiren i tziri deg ubrid n tlelli, netta ha-t yurez. Deg teswiɛt am ta, tilelli, mačči i yiman-is kan i tt-issarem, i tmurt-is i tt-issarem, i wegdud-is i tt-issarem. Anef ass-a ad ixelleṣ ɣaf tmurt-is imi d iseggwasen netta yedderɣel. Deg teswiɛt am ta, tilelli, i tafriwin yurzen umi tt-yessaram.
Ittmektay-ed tasekkurt-nni yeqqimen ɣaf wusu, tettṛaǧu-t… Iḍ-nni amenzu d aḥercaw, wis sin d aleggwaɣ, uḍan i d-iḍefṛen d iẓidanen. Iɛedda wayur, tamemt-nni tuɣal d qeḍran. Arezqi yegwra-d deg yiɛewwiqen : deg tama d tameṭṭut-is yeṛwan imeṭṭi, deg tama d yemma-s i d-isseɣlayen igenni ɣaf teslit. Isres ɣaf lmizan tayri deg tama d lemqadra deg tama, yaf akken i tgiḍ ad yettuɣal lmil ; igwra-yas-d kan ad isbeṛ akken sebṛen wiyiḍ.

Iɛedda useggwas, ha-t-an yuɣal-ed baba-s seg Fṛansa, ters-ed imir talwit. Issuk ayen yessuk, irfed tabalizt. Tamɣart tuɣal ar tidak-is : isuɣan d tuzzmiwin ugar n wayen iɛeddan. Arezqi d Feṛṛuǧa, iffeɣ-iten leɛqel, uɣalen ur ttemlaɛin ara ɣas iḍ ittaf-iten-id deg yiwen wusu. Ifuk umeslay, tawwurt ur sen-d-tban. Tayri s tsusmi. Asirem ar tuɣalin n wemɣar kan. Deg yiseggwasen-nni n 1940, llan kra n yiminigen, ad xedmen deg lmina naɣ deg ucantyi kra n wayuren, ad d-zzin ar twaculin-nsen. « Ad nettṛuḥ, ad nettuɣal, am yefrax ifirelles… » Iwweḍ-d wass baba-s n Urezqi iḥulfa s tezmert-is tettader, inna-yas bqa ɛla xir, a Fṛansa, d nnuba n weqcic tura.

Page 40. Premiers pas en France.

C’est en bateau qu’Arezqi quitte l’Algérie vers la fin des années 1940. Arrivé en France, il est pris en charge par son oncle qui l’héberge et le fait embaucher comme mineur…

Yendeh lbabuṛ, yuɣwas deg usagen n Lezdayer. Arezqi yuli akken yuli baba-s, akken ulin akw yiminigen nniḍen. D taggara n yiseggwasen n 1940. Lgirra-nni tamaḍlant tis snat teǧǧa-d ccwami deg yemdanen : laẓ, ttifis, lmut… Aṛezqi yettwali tamdint n Lezdayer tettimẓi ciṭṭuḥ, ciṭṭuḥ. Tazwara, ikcem-it lxiq, yuɣal ittrus lxaṭer-is. Mi s-d-tettbin temdint d taweṭṭuft kan, d lfeṛḥ i d-immaren ar wul-is : « Ccah ! Ccah ! Ṛuḥ, a wer timlilit, a tamurt n cceṛ ! Ccah, ay ul ! »

Deg yiseggwasen-nni, ur yewqa ara uxeddim deg Fṛansa. Ma d tamezduɣt, ur yelli d aɣwbel : win i d-izegren ad yerr ar widak-is, wa d xali-s, wa d gwma-s, wa d baba-s, wa d mmi-s n taddart. Tesɛa u tesɛin yid-sen deg texxamt, ulac fell-as : awi-d kan ad yeddari yiwen.
Kra n wayuren naɣ n yiseggwasen, iminig ad yuɣal s axxam. Imir qqaren : d nek ara yawin Fṛansa, mačči d Fṛansa ara yi-yawin.
Kra n wayuren kan, dadda-k Aṛezqi iṭṭaxr-ed seg lmina. Xali-s, i ɣer yettili, ičča times.
– I tedrimt, ay afanyan, ansa ara k-d-tekk ? Naɣ ahat tettekleḍ ɣaf xali-k ? Cfu-k-id ulac xali deg tessirt, ay afuḥan.
– Ur ttugad, a xali. Tadrimt a d-teɣli yerna bla ma ffɣen-d yefwaden-iw.
– I yefwaden-nneɣ, nekwni ? Aql-aɣ nhebber akken nella da, yiwen ur d-inni « ḥḥḥ », ziɣ keččini, d idmaren n lkaɣeḍ ay ɣur-ek.
– Nniɣ-ak ɣas ttkel ɣaf wayaw-ik, a xali, siwa asellek ara sellkeɣ aqerruy-iw.

Page 41. Le bal

Le jeune homme rencontre lors d’un bal une dame blonde plus âgée que lui…

Tilufa n Uṛezqi ! D tinna n Zerruq Ɛellawa : « Yeɛceq deg lbal / Ur yesɛi ula d aserwal… » Yiwen wass, d Lḥed, iwwet-itt ar lbal ad izhu ciṭṭuḥ, ad d-issufeɣ seg yedmaren takka-nni n lmina. Iceṭṭaḥen ceṭṭḥen, yal yiwen s yiwet-is. Tin ur d-nufi amsaɛef ad tecḍeḥ d yemma-s naɣ d weltma-s naɣ d temdakwelt-is. Ma d netta ibed, yessetḥa. Iqqim ittezzem deg yiman-is. D acu i yi-d-yewwin ar da ? Yak zzhu i Yiṛumyen kan, wamma amsedrar am nek… Iteddu ad d-iqleɛ ha-tt-an teɛna-t-id yiwet mm ucekkuḥ awraɣ, d tamaččaṛt. Mi tt-iwala d tuzya n yemma-s, iqqwel timendeffirt. Ha-tt-an tura tin i yi-d-iṣaḥen ! A nnegr-iw, a nek yeǧǧan tafeṛṛuǧt deg udrar ! Tinna tebren ar deffir, iɣil d ayen tunef-as. Ur yettakwi, iwala-tt tezzi-d s sin lkisan deg yifassen. Wwet-as « un petit vin blanc » ad twaliḍ ṛṛay-ik, ay abujad. Mi twala teblundit-nni teḥma tqerruyt-is, tezzuɣer-it a s-tesselmed ccḍeḥ fṛansis.

Ciṭṭuḥ n tedrimt-nni i yejmeɛ akken tṛuḥ deg leqhawi, lbal, ssinima, ternuḍ-as aḥewwes ar Lpari m leqwas, netta, tamdakwelt-is s Paname kan i tettcehhid.

Yiwen wass, deg lbal, tebreq tiṭṭ n Madame ɣaf yiwen uleqqaq, tenna-yas i Urezqi ṛuḥ tura ad tekseḍ tizitt… D ayen kan, tufa-d win meẓẓiyen fell-ak ! Aṛezqi yeqqim yewhem. Amek akka ? Segmi tt-ssneɣ, nettat tetteckentiḍ deg umeggaḥ-iw, teqqar sennig-ek yiwen ur yelli, tura tbeddel-iyi s yiččiṛ am wihin ?

Ulac win i k-yifen, ɣur-i ulac win i k-yifen… Imeslayen-a, mi s-ten-id-teqqar, ittwali iman-is d agellid n yergazen acku werǧin i t-id-icekkeṛ yiwen deg taddart. Tameṭṭut-is ? Ɣas iƐǧeb-as wergaz-is, ur s-t-id-teqqar ara, tettsetḥi. Wiyiḍ ? Amdan, akken yebɣu yili, akken yebɣu yeẓwer naɣ yerbeḥ, ha-t-an ddaw uḍar n taddart. Netta yeɛya deg tinna n ṛuḥ d asfel ɣaf twacult naɣ ɣaf wedrum naɣ ɣaf taddart naɣ ɣaf lɛeṛc. Iṛẓa leqyud : d ayen tura, iwweḍ-d lawan ad idireɣ i yiman-iw, ad qqdeɣ ul-iw ; wiyiḍ, a wer ifuṛ ! Deg tmurt ttemyeḥmacen, ddukulen akken ad mmagren tudert qessiḥen. Da d tamurt n lxir, yal yiwen yenǧeṛ aḍref akken i s-yehwa.

III. MEẒYAN

Pages 69-70. Enfance d’un immigré de la deuxième génération

Contrairement à ses aînés, Yugurten et Kahina, le père de Mennad n’éprouvait aucune appétance pour les études, seul le sport l’intéressait, d’où l’inquiétude de ses parents.

Asmi meẓẓiyit, Yugurten d Kahina wwin-d iman-nsen, ufraren-d deg tɣuri. Anda i tuḍen icc-is, d aneggaru, d Meẓyan. D ism-is i d awal-is : mi yella d aqcic, igguma ad igmu, iqqim kan akken annect n uƐeqqa n ubelluḍ armi s-isemma yiwen seg xwali-s « Sibbus ». Ur yelli d win i d-ittawin taduyin, ixḍa i texnanasin ma d taɣuri, susem kan ! Deg uɣerbaz, ur yufi ara iman-is. Aselmad ad ittmeslay ɣaf tjeṛṛumt naɣ ɣaf tusnakt, netta, allaɣ iwehha anda nniḍen. Meẓyan ur yezmir ad iẓẓu deg yiwen wemkan ; ilaq-as ad iddu, ad yazzel, ad iǧelleb, ad iwali ddunnit, ad t-id-twali. Deg uɣerbaz, siwa snat n tsaɛtin-nni n waddal deg yimalas i yessaẓed ; ɣas d awezzlan, ittawi-tt-id d amezwaru naɣ seg yimezwura.

Arezqi, ikcem-it unezgum. Amek ara s-teḍru i wefrux-a asmi ara teččaṛ lḥila-w, nek i t-id-isɛan ar ccib-iw ? Ad isellek taqerruyt-is naɣ a s-teḍru am yebẓaẓ-a akw i nettwali deg yiberdan ? Ma yedda-yas akka, ad t-wellhen srid ar uɣerbaz anda i d-ssufuɣen amikanisyan d uplumbyi, imi taɣuri yettawin ar tqacuct, ur s-izmir ara.

Meẓyan ur d-icliɛ deg kra : efk-as kan iɣmisen d tesgilin n waddal ! Meqqar ilmed amawal n ticcirt n uḍar. Mi ara yettmuqul kra n temlilit, ad ittmeslay, ad ittsuɣu, a s-tiniḍ d aneɣmas. Yemma-s ad tettaḍṣa, baba-s ad itthuzzu aqerruy-is.

Meẓyan, ur s-d-ttader ara Victor Hugo, ur s-d-ttader ara Pythagore ; wid i s-iččuṛen tiṭṭ d Pelé, d Platini, d Maradona… Ger yinaddalen-a, llan kra d iminigen naɣ d arraw n yiminigen am netta, gar-asen Basile Boli d Mesṭafa Deḥleb, mmi-s n Bgayet. Illa daɣ yiwen d mmi-s n tmurt n Iqbayliyen, ibda yettifrir-ed akken d aleqqaq, winna, uma d baba-s Arezqi ittzuxxu yes : d Zidan, izem aɣilas.

Page 102. Retour à Pantin

Après le service militaire qu’il a décidé de passer en Algérie, Mezyan revient dans sa ville natale, Pantin, en banlieue parisienne.

Pantin, abrid n tmacint. Wa yettali, wa yeṭṭar, netta ibed am usebdad-nni n Bgayet. Timacinin ttɛeddayent, ttzeḥziḥent ; tikwal, mi ara teddunt ad ḥebsent, a s-tiniḍ ad d-smirent iẓerman-nsent. Tikwal, mi ara d-ittmektay sin yiseggwasen i yessuk akin i Wegrakal, ittezzi wallaɣ-is. Kra yellan, s tmacinin, s yemdanen, s yexxamen, s tḥuna, s yigenni, s yiman-is, netta, kra yellan, amzun yemmger deg tessirt n wakud, ittezzi, ittezzi, yettenɣad, yettenɣad, s yin, yettcuffu, yettcuffu, arma yuɣal-ed umaḍal ɣaf yiḍarren-is.

Yeǧǧa Pantin, yezzi-d ar Pantin. Akken i t-yeǧǧa i t-id-yufa.

Pages 104-105. Café kabyle

Meẓyan est certes attaché à Pantin, la ville de banlieue où il a vu le jour mais c’est, d’une certaine manière, un petit Parisien car son père l’emmenait tous les week-end au café, un de ces lieux emblématiques de l’immigration, où les Kabyles aimaient à se retrouver.

Akken yebɣu yili, Meẓyan innum d Pantin ; nezmer ad d-nini Meẓyan iḥemmel Pantin. Llan yiẓuran deg tudrin anda d-lulen yimawlan-is, llan yiẓuran deg temdint anda d-ilul, anda d-ikker, netta. Mi d-iɣli fell-as lxiq, ad iṭṭef amiṭru, a d-yaf iman-is deg tlemmast n Lpari m leqwas.

Abrid n Lpari, yessen-it Meẓyan seg zik. Akken d aleqqaq i t-ittawi baba-s ar leqhawi n Yiqbayliyen. Tella ya yiwet lqahwa n mmi-s n taddart, zgan ttɛeddayen ar din. Arezqi ad ittebbeɣ icelɣumen-is deg weqbuc n lbirra, Meẓyan ad isekkwef coca-cola s ujaɣuɣ n plastik. Deg taggara-nni n yiseggwasen n 1970, llan yiminigen i d-iwwin tiwaculin-nsen ; llan wiyiḍ, iman-nsen kan i ttilin. Widak-a, ad tafeḍ zedɣen asensu nnig lqahwa. Din i ttnusen, din i tetten : seksu yella, tissit tella, aqesser yella, ma d wid i ǧǧan akin i Wegrakal, ur d-smektay ara agujil ɣaf yimeṭṭawen… Ṭṭef ssabeɛ-ik… Ṛcem… Rnu-d azgen yettkuffuten… Rnu-yi-d ccṛab, ccṛab, tixer-iyi…

Tikwal, mi ara yeḥmu Uṛezqi deg umeslay, ittettuy akw iwwi-d yid-es mmi-s. Maca tugdi ur telli : amzun deg taddart i llan, deg tejmaɛt naɣ deg uxxam n tmeɣra. Yal tikelt, ad ilin wid ara d-iqqimen sdat Meẓyan, ad ttnecṛaḥen yid-es :
– I kečč, tura, a jeune homme, d ameẓyan s tidett naɣ d ameqwran ?
– Ɣas qqaren-iyi Meẓyan, nek d ameqwran. (Ad yali ɣaf ukwersi). Wali-d kan !
– In’-aɣ-d tura : anwa yifen wayeḍ, d Lpari naɣ d Pantin ?
– Ad ifak kan baba lkas-is, ad neqqwel ar Pantin meɛna ass n Ssebt i d-iteddun ad d-nezzi daɣ ar Lpari.
– I tɣuri-k, a Meẓyan ?
– (Ad ikres tawenza) Keṛheɣ taɣuri.
– Acimi akka ?
– Ur ḥemmleɣ ara ad qqimeɣ ɣaf ukwersi deg ṣṣbeḥ arma yeɣli-d yiḍ.
– Awwah, a Meẓyan, iwwi-d ad tḥemmmleḍ taɣuri, ma ulac ad d-teffɣeḍ d aplongeur naɣ d amanoeuvre am nekwni tettwaliḍ akka da.
– Awwah, nekkini ad d-ffɣeɣ d aspuṛtif am Mesṭafa Deḥleb, am Platini, am Rocheteau…

  1. DASIN
    Page 116. Première rencontre entre Meẓyan et Dasin

Pendant son service militaire dans le Hoggar, Mezyan a aimé une jeune Touarègue qu’il quitte à son corps défendant. De retour en France, il se rend à une rencontre autour de la culture touarègue. C’est là qu’il rencontrera, grâce à l’une des organisatrices, Dasin, sa future épouse.
Tuzzel, tjebd-ed yiwet tlemẓit deg ufus, tewwi-tt-id… Ha-t-a wamek i myussanen Meẓyan netta d Dasin ; ha-t-a wamek i mlalen yimawlan n Mennad.
« Tamacaɣt n Lpari », d baba-s i s-ifkan isem-a i yelli-s Dasin. D netta i s-d-ittawin ɣaf tudert d yisefra n « Tgellidt n tayri » asmi meẓẓiyet.
Meẓyan isla ya s tmedyazt-a asmi yella deg tmurt. Iẓra ayen i d-yura fell-as Charles de Foucauld : Dasin Ult Ihemma d weltma-s tameqwrant n Axamuk ara yuɣalen d Amnukal n teqbilt tameqwrant n Kel Ɣella deg Uheggaɣ ger 1921 d 1941. Dasin, nettat, ur teṭṭif ara adabu am Ti n Hinan, tagellidt tamezwarut n Yimucaɣ, ɣaf wakken i d-ttawin…

Dasin, akken i d-nenna ya, d tamedyazt n tmedyazin. Tessefruy, tekkat imẓad. Seg wakken i tettfeǧǧiǧ ccbaḥa-s, weznen yisefra-s, ur yelli urgaz amacaɣ ur nurga ad tili ines. Ger wid yettewten, tlata yimeqwranen : Sawri, Aflan d Musa ag Amastan. D Musa kan i d-iqqimen deg umezruy, ulamma d Aflan i tuɣ Dasin, acku Musa d amedyaz am nettat. Degmi win i d-yudren Dasin ad d-yesseddu Musa ; win i d-yudren Musa, ad d-yesseddu Dasin.
Ha-t-a wamek i yettwali Musa Ag Amastan tin iḥemmel : d tazeǧǧigt n Uheggaɣ, d ccbaḥa n tziri, d yelli-s n yetri, d tin ɣaf yerra wureɣ d weẓref, d itri ger yetran, d weltma-s n yiṭij, d tiɣilt zegzawen…
Page 122. Nid d’amour
Meẓyan invite pour la première fois sa fiancée dans sa chambre de bonne de la rue Lamarck, non loin de la butte Montmartre.
Deg taggara-nni n yiseggwasen n 1990, Meẓyan d Dasin ttemlilin kan deg yizenqan n Lpari, tikwal deg Mac Do am nutni am medden, armi d asmi d-yufa taxxamt-nni deg tezniqt Lamarck. Sebɛa yeswiren, ṭṭruj iɛelleq ! Tuli-ten Dasin s tazzla, a s-tiniḍ d taɣwzalt ɣaf tɣaltin n Ṭasili. Meẓyan yettmuqul kan, yettezmumug ; ta tezmer a s-tesseṛwu akwessar d usawen. Awi-d ukan ! Akka : win yettewten ɣaf ccbaḥa, akken ad s-ifṛez, arma teccef-it-id tidi.
Tekcem kan Dasin ar texxamt, iwwet-itt-id ssqef ar tqerruyt. Teqqwel timendeffirt, teṭṭerḍeq d taḍṣa. D ta mi qqaren « chambre de bonne », a yelli-s n Kel Azjer… « Taxxamt n tqeddact » : annect n tkwemmict kan, ternuḍ-as ssqef yeknan. Ma tebɣiḍ lewseɛ, ssufeɣ taqerruyt-im seg usfaylu, ad d-terreḍ Lpari ddaw uḍar-im, ad twaliḍ tiqucac n yizudaɣ ɣaf yecna Jacques Prévert d wiyiḍ.
Usu abesṭuḥ, ṭṭabla tabesṭuḥt, sin yikwersiyen, taxxamt n tuccfa n plastik, ma d abduz arma teffɣeḍ ar ukulwaṛ.
– D aṭas : kečč meqqar tesƐiḍ takwatt i yiman-ik kan.
– Am ass-a ad nesɛu takwatt mm snat texxamin, s tkuzint iman-is d texxamt n waman iman-is daɣ.
– Yiwet, yiwet kan, ay aterras… Ur ttaɣeɣ Meẓyan arma ssneɣ Meẓyan ; ur ttaɣeɣ Meẓyan arma jeṛṛbeɣ Meẓyan.
– Meẓyan ha-t ger yifassen-im ; Meẓyan, jeṛṛeb-it ɣaf yiman-im !
Tesres taqerruyt-is ɣaf yedmaren n Meẓyan, isself-as ɣaf tmegreḍt d tmeẓẓuɣt, yuɣal iṭṭef-itt-id deg ufus, itter-itt ma tettmeslay tutlayt-nni n tayri s yifassen i d-yessen deg Uheggaɣ. Taqcict deg Lpari i d-tlul, i d-tekker, tikelt kan i teḥḍer i wahal deg tmurt yerna d afeṛṛeǧ kan, d taqcict taleqqaqt imir. Trefd-ed allen-is ɣur-es, tettecmumuḥ.
– Ulac fell-as ; tayri, iberdan wegten ɣur-es.
Ikna ar wudem-is, isres imi-s ɣaf yimi-s, qemcen allen…

Pages 123-124. Des oiseaux et des hommes
Dans la chambre de bonne de Meẓyan, Dasin est tout à coup attirée par un moineau venu picorer les bouts de pain que le jeune homme avait coutume de déposer sur le rebord de la fenêtre. La conversation s’engage sur la gente ailée. La jeune Touarègue évoque alors Moula-Moula, l’oiseau emblématique du désert…
Tessusem Dasin, temmuqel, taf d iẓiwec ay ineqqben deg uɣrum i yesrusuy dinna Meẓyan. Ad inqeb, ad d-irfed taqerruyt-is ; ad inqeb, a d-irfed taqerruyt-is, ad iwwet zelmeḍ, ad iwwet yeffes, ad yuɣal ad inqeb.
Meẓyan d win yettewten ɣaf yefrax maca, netta, ur s ittak ara wul-is ad ten-yettarra deg texxamt n wuzzal am akken iwala asmi yella deg tmurt. Llan kra deg Lezdayer tamanaɣt naɣ deg temdinin nniḍen i d-idhan kan d waya ; ad d-yuɣal seg umahil, ad iḍeqqer isebbaḍen-is d ubalṭun-is, ad yazzel ad isfiqqed i yefrax-is, anef ad negren wat wexxam ! Aya yella daɣ deg waṭas n tmura am tmurt n Ccinwa akken i t-iwala deg tiliẓri. Yal yiwen, d acu ara d-yaf akken ad ikkes ɣaf wul-is, a s-yebru lweswas.
– Nek, afrux akw i ḥemmleɣ d Mula Mula.
– Mula Mula am Ɛetman Bali : sliɣ yes-s, werǧin i t-walaɣ.
Mula Mula… Afrux n umsebrid… Win iteddun deg tnezruft, ɛerqen-as yiberdan naɣ kkawen yifadden, ad t-id-yuɣal wul, ad t-id-yuɣal usirem ma iban-as-d wefrux-a acku anda yella Mula Mula, tiqit n waman tella.
– Mula Mula naɣ yiwet am kemmini naɣ yiwen am nekkini, ur walaɣ ara ad ɣ-yerr yiwen ar texxamt n wuzzal.
Tettekka s ufus-is ar tayett-is, tbed ɣaf ṛṛbeɛ n tefdent, tenna-yas ar tmeẓẓuɣt :
– Nek yid-ek, ay Ameẓyan-iw, aql-aɣ deg lḥebs, keč ur teẓriḍ.
– Deg lḥebs ?
– Deg lḥebs, ih. Deg lḥebs n tayri, ay afrux-iw.

Idir AMER

———
Idir AMER
Lpari m leqwas, ungal
Amazon, 2021
137 pages, 11,60 euros