Ddurt-agi, temlal Tangalt akked Bélaid At Ali. Yella-d wawal ɣef tira s teqbaylit, ɣef Père Degezelle, ɣef tudert n Bélaid, ɣef….
Tangalt : Azul mass Blayd At Ali
B.A.A : D acu-t azul-agi ? Rnu, isem-iw Blayd At Ali, mačči Mass Blayd At Ali. Et Robert, pour les intimes.
Tangalt : « Azul » akked « mass » d awalen ijdiden di teqbaylit. « azul » d alxir, « mass » d monsieur.
B.A.A : Yaah ! yettusemma yuli ccan n teqbaylit . Ahat , turew-d teqbaylit yiwen am Proust ?
Tangalt : D keč, lukan terniḍ cwiṭ ara d-yesnulfun Proust i tsekla taqbaylit.
BBA : Tasekla ?
Tangalt : Tasekla d « la littérature ». « Lwali n wedrar » yissuli asawen i yesdawanen, les universitaires, ɛewqen anda ara t-rren. Dɣa, d acu-t wayen akken i wumi tsemmaḍ « amexluḍ » ?
B.A.A : Les universitaires-agi d leqbayel ?
Tangalt : Ih, rnu s teqbaylit i ttarun, i qqaren. Mačči kan daya : taqbayli tekcem Lakul.
B.A.A : Nek, tessekcem-iyi di lalkul.
Tangalt : Amek ?
B.A.A : Imi tenniḍ, ɣef « umexluḍ »-agi, atan d acu nniɣ i Bu lebsa tamellalt, akka i d as-qqareɣ i Père Dégezelles : « Sincèrement, quand j’ai donné à ce cahier le titre de ‘amexluḍ’, je n’avais absolument aucune idée de ce que ce mot s’appliquerait à ‘un mélange’, ou… ‘panachage’ de kabyle et français. Je comptais simplement l’emplir de ‘dialogues’ entre « sut udrar », et exclusivement en langue kabyle. Mais… Mais il s’en… voulut autrement »
Tangalt : Dɣa d tidet lukan mačči d ameddakul-ik Père Degezelle ur tettaruḍ ara s teqbaylit ? Tenniḍ-as i Père Degezelle, ma tidet, ulamek turiḍ s teqbaylit imi tettarguḍ, tettḥulfuḍ s tefransist. Yella waya ?
B.A.A : D tidet. Asmi id iyi-d-yenna ad aruɣ « quelque chose en kabyle et de mettre par écrit quelques une de ces timucuha », atan d acu s-rriɣ : « mais le kabyle ne peut pas s’écrire… ». D tidet, ur yumineɣ ara ad aruɣ taqbaylit . Atan daɣen ayen nniɣ i Bu lebsa tamellalt : « (…) il ne m’est facile, il ne m’est doux d’exprimer mes sentiments profonds, et j’allais dire « d’une façon sérieuse » je ne puis m’empêcher de remarquer qu’il ne m’est possible de dire ce que je pense, vraiment que dans cette chère langue que je vous disais, (…) avoir parlé dès mes premiers balbutiements du berceau. Je suis Kabyle, bien sûr, et, tout à l’heure, encore, je vous ai cité « Arrioul », mais, mon Père, cela n’empêche que c’est en français que… je pense, que mes idées, mêmes, se conçoivent, naissent. »
Tangalt : Γas akken tekukraḍ, turiḍ s teqbaylit.
B.A.A : Uriɣ. D Bu lebsa tamellalt i d yi-yeṭfen afus. Nniɣ-as ad ak-ibarek Rebbi deg yiwet n tebrat : « je ne vous ai pas encore dit merci ! Oui mon Père, jamais assez merci, oh ! Pour beaucoup de choses. Et en tout cas – et en premier pour ce que vous voulez bien m’apprendre – et me montrer… que j’ignorais mon kabyle ! Ad iketer Rebbi lxir-ik ! (…) Oui mon Père, je m’effraie – mais quand je vous vois me tenant par la main, je ne m’occupe plus que de… jouir des merveilles qu’on y découvre. Car – et c’est là l’une des merveilles – je vais de découverte en découverte, (…) Et dire que c’est à vous, mon Père, que je devrais cela »,
Tangalt : Ad ibarek Rebbi i père Degezelle, iḥrez-ik ula d keč. Di sin yid-wen tnejremm-d abrid i tsekla.
B.A.A : Yettala-s lxir Père Degzelle, nniɣ-as-t deg yiwet n tebrat : « Une langue kabyle en… « caractères » latins ? Je veux bien, mon Père. Je ne demande pas mieux. Je vous souhaite complète réussite et je vous garantis, enfin toute la reconnaissance des Kabyles, dans les siècles à venir ! ».
Tangalt : Tuɣeḍ snat n tlawin, maca d tamezwarut i d-yeǧǧan deg-k ccwami, yettban-d waya ladɣa deg yismawen i tefkiḍ i yiwudam igejdanen n yiḍrisen-ik (Faḍma d Sseԑdi)
B.A.A :« Tameṭṭut-iw tamezwarut : Faḍma at Ssaɛdi di Teskenfut. Meskint, tettɣiḍ-iyi. Am wakken yettaker-iyi wul γef wayen i as-xedmeγ, deg ass-n ar assa (ɛecrin n ssna ayagi deg i tt-uγeγ briγ-as) ula d nek jerbeγ, yettwajreḥ wul-iw di zwaǧ. Daγ netta lemmer ttaffeγ ad as-ḍelbeγ ssmaḥ. Yerna tabeɛ, zdat Rebbi, lbaṭel, i as-xedmeγ, d tagin i tt-ugiγ. Sγur Rebbi : yugi- tt wul-iw, yugi-tt lxaṭer-iw, lemmer ttaffeγ ur tt-ttwaliγ ara. »
« D yemma i tt-id-ixeḍben, iyi- tt-id-yuɣen, iyi- tt-id-yewwin. Ur tt-ssineγ ara almi d asmi d-tedda d tislit. Yeḍḥu-d teγleb-iyi di leɛmer aṭas, d tameṭṭut talemmast, wama nekk ad iliγ di leɛmer–iw xemsṭac ar sṭac n ssna. Yerna, ma yehwa-yak, mačči dayen i d-yewwin madakci. Wissen ma imi tesxerxur, neγ d ssiffa-s, neγ d acu, wwḍeγ almi tt-ttagadeγ! Sakin, akken dimi ɛeddan wussan-nni n teslit, nniγ-assen : a win i as-yeqqaren d nek ay d nek ad d-iruḥ ad ad iyi-sgen yid-s !”
Tangalt : D ayen txedmeḍ deg tmettut-ik tamezwarut i txelseḍ seg tis snat. Ḥku-aɣ-d kra seg wayen texdem
B.A.A : Yettaɣ lḥal, deg ussan-nni i tekka d tamnafeqt, Tinnat ar tehder i teḥbibin-is d tlawin yakk i d wi i tetɣimi, ara sent-teḥka kra n wayen akken-nni yakk i s i tt-yessedhec Winnat seg yiḍ-nni amezwaru i γef i yekcem fell-as d isli ; ara asent-tesserwa taḍsa… Ziɣ-nni, ara asent-tenna yakk ayen yellan, almi… Almi yiwwas, ileḥḥu Winnat deg uzniq n taddart iwali kra n tlawin la ttemyenbacent fell-as: la sbecbucent, ttecmumuḥent d taḍsa, la t-ttemyessenεatent s uḍad. […] Deg wass-n, winnat, mi iɛedda gar tlawin, ad yerr aqelmun ɣef wallen, wissen ma seg wudem-is yettizwiɣen, di lḥecma, neɣ…d imeṭṭawen yettru; ɛla-xater, ziɣ-nni, a « lemḥibba-nni », ara t-teṭṭef netta, ara as-tekcem ɣeṛ-wul almi d ulamek,… ɣef tinna dɣa i as- yesrun idammen !
Tangalt : Anwa i d Winnat ?
B.A.A : D nek.
Tangalt : Atan waqila yeččur wul-ik. Ihi, ma ulac uɣilif, ad d-nuɣal s ameslay ddurt d-iteddun.
B.A.A : Uɣal-d milmi k-yehwa. Seweḍ slam-iw i Aẓru Uqelal.
Yesteqsa-t Tahar Ould Amar
G.M : Tangalt tesnemmar Docteure Hakim Bellal ɣef ufus n tallelt.