Tamsalt n tɣuri di tsekla n teqbaylit d tamsalt innekrasen. Tennekras ayendin acku taɣuri ur telli d taɣawsa yeqqnen ɣer yiwet n taɣult kan. Mačči win yessnen ad iheǧǧi isekkilen, ad ittuneḥsab d ameɣri. Aṭas n wid yeɣran (ssnen ad ɣren), kra deg-sen sɛan igerdasen imeqqranen (di yal taɣult), ma d wid yeqqaren tasekla drus deg-sen. Annect-a, yella di yal tutlayt. Tennekras ayendin diɣen acku taɣuri ur telli d tamsalt ibedden ɣef yiwet n tgejdit kan, d tamsalt yersen ɣef waṭas n tgejda. Yal tigejdit tiɣmeṛt i teṭṭef. Sumata, tiɣemmaṛ-agi rzant, seg yiwet n tama, tasnalest d yidles n tmetti (l’anthroplogie et la culture de la société) ; seg tama nniḍen, qqnent ɣer tutlayt d uselmed-ines d twuri-ines (fonctionnalité) di tudert .

Akken ad tili tɣuri d tilawt, issefk tigejda-agi ad sbeddent, d agraw, tazmert s wayes ara yizmir umdan ad iɣer tasekla. Ma txuss yiwet seg tgejda-agi, ad txass tezmert n tɣuri.

Timetti-nneɣ, d agraw n tmawit ; idles-nneɣ yebded ɣef unagraw n tmawit. Takatut n tmetti, ɣef unagraw-agi adelsan n tmawit i tebded, mazal ar ass-a fell-as i treṣṣa. Ɣas tella tira deg umezruy n tmetti-nneɣ, ulac adlis, ulac idles yebnan ansay n tɣuri. Ur nennum ara neqqar. Zik, adlis, ur ittuneḥsab d taɣawsa tadelsant, ur ittuneḥsab d taɣawsa tadamsant. Deg umezruy n yidles, assaɣen gar tmetti-nneɣ deg tira (s teqbaylit/tmaziɣt), ya d ddin i ten-yesbedden, ya d armud n teḥreztin (pratique de superstition) i as-yefkan udem. Werǧin yettuneḥsab udlis deg yidles aqbayli d allal adelsan yessawaḍen tamussni d tussna, d umezruy d tkatut, d yisalan d tesnekta. Adlis, am taɣawsa n yidles neɣ n tdamsa, drus aya kan i d-yennulfa ; tura kan i tebda yettaɣ aẓar deg yidles-nneɣ. Tin yernan ɣer-s, tira yellan deg umezruy d tira s tutlayin nniḍen, mačči s teqbaylit/tmaziɣt. Cwiṭ-nni n tira (di tilawt d cwiṭ n cwiṭ), yella s yisekkilen n teɛrabt (tira s tfinaɣ d timexḍa maḍi). Idles-agi ibedden ɣef unagraw n tmawit, yeqqim aṭas deg umezruy n tmetti-nneɣ : d leqrun ɣef rnan leqrun. Amek ara tili tɣuri ma yella yidles yebded ɣef unagraw n tmawit ? Almi d sin n leqrun-agi ineggura kan i tebda tmetti-nneɣ tettbeddil cwiṭ, tkeččem cwiṭ cwiṭ tira deg yidles. Di tazwara, s tefransist d teɛrabt, syin ɣer da s teqbaylit (tamaziɣt). Akka tura, llan aṭas n yiferdisen i d-yemmalen talalit n yidles n tira : deg-sen aselmad, idlisen, tiwsatin n tsekla i yettilin kan s tira (am wungal), atg. Idles-agi n tira, bennun-t yimdanen cwiṭ cwiṭ. Tazmert n tɣuri d udem i d-yettbegginen idles-agi.

Deg uswir wayeḍ, tutlayt ur tettwaselmad ara. Drus aya kan segmi i tt-qqaren. Drus aya kan i tt-ttarun. Amek ara tili tɣuri deg yidles ma yella tutlayt ur tt-selmaden ara (s tira) ? Deg uselmed-nneɣ, ama deg uɣerbaz ama di tesdawit, twehha tmuɣli aṭas ɣer ureṣṣi n tira. Iswi-nneɣ amenzru/amezwaru d asejrem n tutlayt akken ad d-tban am nettat am tiyeḍ ; syin akkin ad iwal yiwen amek ara ikemmel abrid. Areṣṣi n yiles n tɣuri, llaq-as wallalen. Gar wallalen-agi : idles n tira d wakud. Yezmer ad yestehzi yiwen deg kra wallalen nniḍen, ma deg sin-agi ur ilaq.

Aswir wis tlata n tinnukrest di temsalt n tɣuri, ad t-iwali yiwen deg tsudut taseklant (l’institution littéraire). Tasudut-agi, tebḍa ɣef sin n yimuren. Yiwen n umur, d udem n tsekla s timmad-is, yerza tiwsatin timaynutin n tsekla am wungal d tullist d umezgun. Akken ad tent-yessemres yiwen, mačči kan d tira i as-ilaqen. Laqent-as diɣen tizemmar tiseklanin ; deg-sent tazmert tafulkant (compétence esthétique) d tagejdant. Tizemmar-agi, d timaynutin ; drus aya segmi bdant ttaɣent aẓar. Amur wis sin, d udem d tuddsa n tsekla di tmetti, yeqqen ɣer tilin d tudert d usiweḍ n yidlisen i yinermasen (récepteurs) akken ad ten-ɣren. Amek i d-sufuɣen idlisen ? Ma sawaḍen-ten i yimeɣriyen ? Amek i ten-sawaḍen ? Ma llant tnedlisin ? Ma yettbin-d udlis aseklan yuran s teqbaylit gar yidlisen yuran s tutlayin nniḍen ? Wigi d kra kan yisteqsiyen ɣef tneqqiḍt-agi n usuddes anmettan n udlis (l’institutionnalisation sociale du livre). Amek ara ɣren yimdanen ma ur asen-uwiḍen ara yidlisen ?  

Uriɣ-d aḍris-agi (d amur wis sin) ɣef tinnukrest n temsalt n tɣuri akken ad d-iniɣ ur ilaq ara ad yeɣseb yiwen ɣer ṛṛay ma ur d-yessemḥalleq ara i temsalt akken iwata. Annect-a, seg yiwet n tama. Seg tama nniḍen, uriɣ-t-id akken diɣen ad d-sbineɣ amek i tga liḥala n yidles n teqbaylit d wassaɣen-is d urmud n tɣuri (pratique de lecture). Rriɣ ddehn-is abeɛda ɣer tmawit n yidles d uselmed n tutlayt d usuddes n tsekla di tmetti. Banen-iyi-d yiferdisen-agi d igejdanen di temsalt-agi. Zemren ad d-sfehmen amur ameqqran n tignatin ideg tettili tɣuri s teqbaylit. Llan yiferdisen nniḍen, nezmer ad ten-nernu ɣer wigi i d-yettwabedren deg uḍris-agi : akka am wamek gan wassaɣen gar tutlayin yellan di tmurt n Leqbayel d wamek tettuneḥsab teqbaylit (tmaziɣt) ama di tsudda n ddula ama di tudert n yimdanen, atg.

Ma yella ur yeẓri ara yiwen amek-itent tegnatin n tɣuri, ama lhant ama ur lhint (amek i d-tban tɣuri ? Amek i d-telḥa deg umezruy ? Amek i tettili di tilawt ?, atg.), ur tezmir ad tili tmuɣli-s treṣṣa ɣef wayen yellan di tilawt. Ad yuɣal ad d-yeqqar kan : « ur qqaren ara yimdanen » neɣ « qqaren yimdanen », « cwiṭ kan n imeɣriyen » neɣ « llan wid yeqqaren meɛna drus yid-sen ».  Netta di tilawt, tamsalt, ilaq-as ad d-tres akken nniḍen, acku ur telli (kan) d tamsalt n umḍan (acḥal yeqqaren ?). Ur d-teqqim temsalt deg umḍan n yidlisen i d-yettefɣen neɣ deg  umḍan n yimeɣriyen. Tin ɣer-s, ur ilaq ad tebded temsalt-a n tɣuri ɣef ukenni n teqbaylit (tamaziɣt sumata) netta d tutlayin nniḍen. Nekk, iban-iyi-d tlaq-as i temsalt-agi tesnarrayt nniḍen, tasnarrayt ara d-yesfehmen amek i d-tban tɣuri di tsekla taqbaylit, amek i d-telḥa deg umezruy d wamek tella di tilawt.

Muḥend Akli Salḥi