D anwa-t Mahmoud Amaoui : Seg zik dγa, deg yiseggasen-nni n tmanyin, akken t-ssneγ, i yegzem abrid-is γer tegnawt-a-nneγ tutlayant, γer umaḍal-a adelsan, asnislan ussnan aqbayli-amaziγ. Yezga ar tura d aselmad n tesnilest di tesdawit n Bgayet. Akken i nedder temẓi tayemmelt…d amdakkel n taddart.  

Mi ara ad nemmeslay neγ mi ara ad nerr tamawt i useggem neγ i uqeεεed asnislan n teqbaylit, ad nerr tiṭ srid γer Meḥmud Ƹemmawi : d annar-is, d taγult-is, d tewser n temẓi-s. Tameẓla (différence) deg wayen yeεnan aqeεεed neγ aseggem n tutlayt, yella-d deg tal tamγiwant tasnislant (communauté linguistique). Yal wa, tal ta, sεan tikta-nsen γef wayen yellan d aleqqem d aferres…deg tzemrin-a-nneγ n tmazirt i γ-yettṛajun.

Ladγa ma nekcem γer temda n ugemmay utlayan, Meḥmud yettwali semmus (05) n teγdiwin (taγda, tiγdiwin : orientation (s)) deg wayen yeεnan tira. Bexlaf kraḍ (03) n yigemmayen n tlatinit d tfinaγ akked teεṛabt, yerna-d snat n teγdiwin: Tis ukuẓ, llan wid i d-yeqqaren d akken nezmer ad tt-naru s waṭas n yinagrawen n tira (systèmes d’écriture) zun am wakken,yal yiwen yaru s ugemmay i s-yehwan, d ayen iwumi neqqar, tapuligrafit  (polygraphie) ; tis semmus, llan daγen wid-nniḍen iran neγ ibγan ad teqqim kan tutlayt-nneγ d timawt (orale) war ma tekcem γer wennar n tira.

Yessefk ad neg tameẓla neγ tamgarda gar tira tamsislant (phonétique) d tira tasnaslant (phonologique). Mačči d ayen nessawal i nettaru ; mačči d asusru i d tira, ladγa tugzimin-sent deg yal awal (phonème, morphème, lexème, grammème…). U dγa yessegza-d aya Meḥmud di tezrawt-is : ″Ceci a conduit ses concepteurs à aller plus loin dans la représentation graphique de la langue en éliminant les accidents phonétiques qui se produisent aux frontières des morphèmes. Voici quelques exemples de notation des assimilations :

Amedya amezwaru :- préposition n + nom/pronom /n-t/ réalisé [tt] mais noté /n t/ : [tteqcict] → /n teqcict/ « de la fille »; /n-w/ réalisé [bbw ], [ggw ] ou [ww] mais noté /n w/ : [bbw ass], [ggw ass] ou [wwass] → /n wass/ « du jour ».

Amedya wis sin :-particule de prédication d + nom/pronom /d-t/ réalisé [tt] ou [ṱṱ] mais noté /d t/ : [ttaqcict] ou [ṱṱaqcict] → /d taqcict/ « c’est une fille ». 153 – particule de l’aoriste ad + indices de personne/pronoms affixes/particules de direction /ḏ-t/ réalisé [tt] ou [ṱṱ] mais noté /d t/: [attali] ou [aṱṱali] → /aḏ tali/ « elle montera » ; /ḏ-n/ réalisé [nn] mais noté /d n/ : [annali] → /aḏ nali/ « nous monterons » ; /ḏ-d/ réalisé [dd] mais noté / ḏ – d/ :[addali] → /aḏ d-tali/ « elle montera vers ici ».″

D ayen iγef nettxemmim nettḥuffu deg weqwir-nneγ asenmetti-asnislan (corpus socio-linguistique) d wamek ara nessizdeg amawal-nneγ -agdawal (synonyme) neγ agdazal (équivalent)- ara γ-yilin d iswi n tafat n tira-nneγ.  Meḥmud yenna-d aya s waya:

″Nous entendons par « reberbérisation du lexique », une pratique linguistique particulièrement visible dans certains écrits et discours kabyles et qui, dans le but de purification de la langue…‶

Kra n yimedyaten i d-yefka: ″-les nominaux : azgen (nnefṣ) « moitié » ; tafsut (rbiε) « printemps » ; afessas (axfafan) « léger » ; adal (aḥcayci) « vert » ; tilawin (lxalat) « femmes » ; gma (xuya) « (mon) frère » ; ikerri (axerfi) « mouton » ; tugdi (lxuf) « peur » ; aḍu (abeḥri) « vent » ; azal (lqima)…

– les verbes : urar (lεeb) « jouer » ; jji (ḥlu) « guérir » ; rgem (ṣubb) « blasphémer » ; aweḍ (lḥeq) « arriver » ; aru (kteb) « écrire » ; bḍu (freq) « séparer » ; fren (xtiṛ) « choisir » ; ales (εiwed) « répéter » ; mmeslay (hdeṛ) « parler »…″

Deg yimedyaten-a n usizdeg utlayan i d -yefka Amaoui Mahmoud, yettak-aγ-d lewhi-igli γer tutlayt tagamant (langue naturelle), γer tutlayt yetwajeṛṛmen (langue grammatisée) neγ ddu γer tutlayt tamezrayant yessawalen tessawal (métalangue). Awi-d kan ad ugten wid yessuguten tuget-nneγ!

Moh Laid Deflaoui