Tiziri yuker yiḍ est une œuvre qui ressemble à son auteur. Ce dernier y reconduit la problématique qui constitue l’enjeu central de son roman en français, Les derniers Kabyles (Tira Editions, 2009), à savoir le destin de l’identité amazighe, kabyle, en l’espèce, malmenée d’abord par la colonisation française puis par l’idéologie arabo-islamique. Cet enjeu, Rachid OULEBSIR le vit au quotidien depuis plusieurs décennies.
Nous les organiserons selon trois axes :
– La Kabylie d’antan
– Mutations
– Prose poétique
LA KABYLIE D’ANTAN
Le roman fourmille de passages relevant du domaine anthropologique :
Le marché des femmes (ssuq n tlawin) : pp. 38-39
Gastronomie (taḥbult n lexliɛ) : p.61
Don / Contre-don : p.73
Pélerinage aux saints (lweɛda) : p. 105
Retour des alpages (aqḍar) : p.119
Les bûcherons d’antan (izeddamen) : p.137-138
Le paganisme (iɛessasen) : p.145
Aḥidus (danse de fiançailles) : p.156
La magie (Aḥeckul) : p.165
Anẓar (le dieu de la pluie) : p.229
La mort (wis 40 yum) : p.250
Phénomènes paranormaux (anza) : p.253
Les âmes défuntes, gardiennes de la Nature : pp.253-254
La madeleine de Marjana : Aɣrum n lexliɛ (page 61)
Malika et Kader sont invités chez Marjana, la doyenne du village, qui leur sert une spécialité à laquelle ils n’avaient pas goûté depuis une vingtaine d’années : une sorte de tourte fourrée à la viande séchée d’agneau. Comme la madeleine de Proust, le goût de la galette de marjana fait remonter chez les convives le souvenir de leur enfance où régnaient le jeu, les rires et la joie de vivre.
Nnubegten Malika akk d Kader s ddemma, akken ad ččen taḥbult n lexliɛ ɣer Marjana. Ahat ɛeddan ɛecrin n yiseggasen ur sraḥen tafenda-s, tennejla deg yimi-nsen lbenna-s, ttun-tt. Taḥbult n Xalti Marjana ur tesɛi tamtilt-is. D lbejla. D taḥbult n uɣrum n yirden, daxel-is tacedluḥt n yizimer n lɛid i iɛeddan. D aksum yekkawen i yiṭij n tmeddit, imelleḥ s tissent n udrar, mačči s tin n lebḥeṛ. Amek i tettheggi taḥbult-is, d acu-t uɛeqqar i as-trennu akken ad tif tiḥbulin nniḍen, yiwen ur yeẓri. Tewwa ɣef tmes n yisɣaren, tettcabah ɣer la tourte n yifṛansisen neɣ la pizza n yiṭalyaniyen. […]
Lbenna n teḥbult n Marjana tessalay-d aktayen n temẓi, ayen yemḥa wakud, tudert n yigerdan n taddart yezdeɣ wurar d taḍṣa deg tumert, tifendiwin yefrefren, yettwattun i d-yettɣizin zzman yenṭel deg wulawen, i d-yessakayen tafsut n yimdanen, asmi tella targit d lɛali-tt. Ussan-nni n temẓi ur d-yettuɣalen. Marjana seg tid yeṭṭḍen idles aqbur seg temẓi. D nnwal akk d leqdic deg uxxam i d aɣerbaz-nsent, ulac ayen ur lmident s tiṭṭ d tmeẓẓuɣt, ur yelli wayen yennul ufus ur ssinent ara […]
Magie (Page 165-166)
Le jour du mariage de Fatah, la mère de clui-ci, Nwara, est préoccupée par la présence de Xira qui aurait hérité des dons de magicienne de s mère, Âini, parmi lesquels celui de neutraliser la virilité du nouveau marié.
Daxel n uxxam, aɣilif n Nnwaṛa, ur yelli d trisiti neɣ d tahuski n teḥdayin, meɛna d taɣellist n tmeɣra. Ulac kra ara yeffren i tiṭṭ-is. Tesbed tilawin, tid i tumen, deg yal tarkent. Yal amkan s umḍaf-is.
– Aniwa i d-iɛerḍen Xira ? i tenna Marjana i Nwaṛa.
– Taswiɛt ad kem-id-sfehmeɣ. Ɣur-m a m-taker taqejjirt, lseq deg-s, ma twalaḍ-tt theddeṛ d Baya, yella kra i tesxuxut. Siwel-iyi-d din din.
Xira d yelli-s n Ɛini taseḥḥart., mechuṛet deg usexdem n yiḥeckulen, ssḥur aberkan d yiḥertiten i ineqqen ddunnit i yirgazen.Qqarent temɣarin belli tettseḥḥir tilawin, tessexdam-itent deg yir ṣṣenɛa, tessgan-itent d yirgazen s yedrimen. Nnant belli Xira tewṛet yakk tamusni n yemma-s. Ɛini d taseḥḥart n tidet, taddart yakk tettagad-itt. Tewwi-d awal fell-as Weḥciyya, tenna :
“S tmuɣli-s tettaɣal tamemt d tarẓagant. Tessufeɣ targa n tweḍfin deg unnar n temẓin s yimeslayen, deg yiwet n tantalit ḥedd ur tt-yessin. Akka i qqarent tlawin i as-d-yecfan. Tezmer s yiḥeckulen-is ad thudd axxam, ad tessebru tameṭṭut, ad tesgujel arrac imeẓyanen, ur yettnuɣni wul-is. D tteryel, ur tessin d acu i d lemɣiṭa, d acu i d lḥenna, tasa-s d aẓru. Segmi temmut, tenqes tibrat, tethenna taddart. Maca teǧǧa-d lmitaq i yelli-s. Tura sin iseggasen-aya teffeɣ-d lhedṛa ɣef Xira tetbeɛ abrid n yemma-s. Temlek Ẓuhir bu uṭaksi, tekkes-it i tmeṭṭut-is i iceɛlen am waggur, yernu Xira, ur tufiḍ, la zzin, la tazmert”.
Le 40ème jour (Page 251)
Lorsqu’on enterre quelqu’un, on prend soin d’enturer la tombe d’une clôture pour protéger le défunt contre les bêtes sauvages. Quarante jours plus tard, on enlève la clôture, le corps étant alors décomposé. Dès lors, l’âme se sépare du corps.
– Ass n tenṭelt, nettarra ẓẓerb i uẓekka akken ur t-id-ttɣizin ara yiɣersiwen n lexla. Deg usugen adelsan n leqbayel, nnumen akken mti zrin ṛebɛin yum, d ayen ifuk uksum, yerka ɣef yiɣsan, yekkaw, yefruri, tekfa tfenda n lmut, ntekkes ẓẓerb ur nenfiɛ, i yi-d-tessegza Nwaṛa.
Sdat n yal aẓekka, nnig ccahed, smermuzent Crifa d Baya, imeslayen ur yefhim menwala, d nutenti kan i yeẓran acu i d-nnant, i menhu i heddṛent.
Tenna-yi-d Nuṛa ɣer tmeẓẓuɣt :
– Deɛɛunt i yiɛessasen, ttɛennint i kra yellan d lawliyya d ṣṣalḥin, tid d wid yettcuddun tagmat, tid i iẓeṭṭen iseɣ, yettleqqimen tajaddit.
Tessewhem-iyi.
Anza ou l’écho des morts (Page 253)
Dans les croyances populaires, les personnes décédées en exil ou de mort violente, vont continuer à se maniferster en émettant des sons difficiles à repérer car on peut les confondre avec le vent ou le chant d’un oiseau. Seules certaines âmes sensibles peuvent ls reconnaître… Les âmes des morts se posent sur un arbre pour se métamorphoser en gardiennes et protectrices de la Nature.
– Musnawet tmeqbert-agi s teftilin-is i d-iceɛlen deg yiẓekwan am yiḍ am wass. Iḍelli nesla, nek akked Ɛelǧa, i wanza yessawel-d seg yiwen uẓekka, ur neẓri anwa.
– D acu i d anza ?
– D imeṭṭi n yiwen yemmuten s leɣḍer neɣ win ineṭlen d aɣrib, i yi-d-tessegza Nuṛa. Mačči d menwala i isellen i wanza, ḥaca imdanen ḥninen, i yesɛan tameẓẓuɣt n yimedyazen, i d-tenna deg wawal-is.
– Wid i izedɣen deg leḥnaḍ n tmeqbert, ahat yečča-ten lxuf ?
– D tanamit. Yeqqel wanza d lḥess am ubeḥri neɣ am usiwel n yiḥiqel. Ḥedd ur yettarra lbal-is ɣur-s.
[…]
– Lmut tettawi tafekka, wamma iziɣer yettɛelli deg tegnawt, yetteffer deg yisekla, tazemmurt, taxerrubt, takerruct. Tawuri-ines d taɛessast n twennaḍt d ugama. Deg ṛebɛin wussan i d-itebɛen lmut, yettezzi deg yigenni nnig uẓekka n bab-is. Ass n tukksa n ẓẓerb, tettru teṛwiḥt ɣef bab-is, d ass lfiraq s tidet, lǧessa ad tt-yawi wakal, taṛwiḥt ad tɛeccec deg useklu i iḥemmel bab-is, d tazemmurt neɣ d taxerrubt neɣ d ayen nniḍen, i aɣ-d-tessefhem Baya.
– Ttmeslayen deg tilifizyu ɣef useḥbiber ɣef twennaḍt, ayen iwumi semman likuluji. Deg tidmi-w, ulac agdud am yimaziɣen yefkan i yiziɣer taɛessast n twennaḍt d ugama, d ccɣel i lebda.
MUTATIONS
Le marché des femmes (Pages 38-39)
Jadis, les femmes avaient leur marché au sein du village. Depuis l’avènement de l’islam wahabite chez nous, ce marché n’existe plus et les femmes ne savent plus où exposer leurs produits artisanaux comme les poteries et articles en laine.
– Ass n lexmis, d ssuq deg taddart tameqrant, ɣef waya i ulac irgazen deg Tagma. […]
– Ur ttṛuḥunt ara tlawin ɣer ssuq ? Acimi ?
– D wiyi i d ansayen n tmetti-nneɣ, akka si zzman aqdim, lɛada ur tbeddel ara d leqrun aya. Zik, tilawin, ɣur-sent ssuq-nsent deg taddart, segmi i d-tuɣal ddiyyana n lislam-agi awahabi, yeqfel ssuq-nni n lxalat. Buhan n yiseggasen-aya ur d-ufint anida ara senzent afexxar, talaxt d yiẓedwan n taḍuṭ, i ixeddment s yifassen-nsent. Ahat tasuta n tilmeẓyin n tura ad tbeddel kra deg yir abrid-agi.
Les derniers bûcherons (Pages 137-138)
Ici, l’auteur donne la parole à Hemmu, l’un des derniers bûcherons de la montagne. Celui-ci se plaint de la disparition prochaine de son métier. En effet, il n’écoule plus son bois que dans les villages qui n’ont pas encore accès au gaz de ville. Il se souvient des grandes caravanes de bûcherons de sa jeunesse et rappelle le rôle écologique de ces derniers : ils débarrassent la montagne du bois mort, réduisant ainsi les risques d’incendie. Ils font également ce travail à la fin du printemps et au début de l’été autour du village, passant derrière les tailleurs d’oliviers et débroussaillant.
Ḥemmu ger yiḥeṭṭaben ineggura n lɛeṛc, , izeddem-d seg teẓgi n udrar ɛlayen, yessizdig agama deg taggara n lexrif, deg wayur n unbiṛ, ad yeddu d yizeddamen nniḍen, s zzwayel-nsen. Akala-nsen meqqer, yettabaɛ abrid n uqḍar. […]
– Segmi i d-yekcem lgaz ɣer taddart, tiwaculin ur sserrɣayent ara asɣar am zikenni. D nek i d-mazal ttidireɣ s uxeddim n ufras d uqedder d wunǧar n yisɣaren. Snuzuyeɣ tizedmin deg tudrin ur nesɛi lgaz. Lḥirfa n uzeddam ad temmet yid-neɣ, d nekkni ara s-yerren tawwurt i yidles icudden ar wesɣar s umata.
[…]
Nettuɣal deffir ukala n yizeddamen s ttɛebgat-nsen timeqranin. Iserdyan d iɣyal ɣummen ddaw n yiqucciḍen n tqecrin d yiɣallen d tqejmurin d yizeɣran ibernen. Ixeddim n yizeddamen yenfeɛ aṭas taxwennaḍt, asɣar yemmuten, yerkan, yakk ttawin-t-id, ur yettɣama ara deg tiẓgi ad tecɛel deg-s tmes. Akka i yenna Ɛmeṛ, tamdanit tban-d ɣef udem-is.
– Tilliltin am tigi, yegguni-tent nnger, dayen ffɣent deg tmagit n umsedrar, ddant d wakud yesseblaɛ umezruy. Yegra-d yiwen yineḍ deg yal taddart, ad mmten ad tefnu yid-sen tmusni d tebɣest yeddan yid-s, i d-yettru Ḥemmu yennumen asqucceḍ.
Seg wussan iquranen deg uwitay n yimesdurar, d Ḥemmu d ajmaɛ n usɣar. Yettabaɛ iferrasen n uzemmur mti teffeɣ tefsut, yeslus ayen i d-gezmen, ibennu tiẓwayin, d tirac n yilɣan, yettaǧǧa-tent ad kkiwent i yiṭij n unebdu, ad ixfifent. Wagi d asɣar n uzaɣar, yif-t usɣar n udrar, n teẓgi d umadaɣ, qlil, drus, yuɛeṛ i ugeddeḥ d uqeccem, meɛna yemxalaf, deg-s xirla n yisekla, yeṣɛeb i uqedder, ẓẓay i uɛebbi d usiweḍ, maca yettak-d irrij d tirgin axir n usɣar n uzemmur. Berrzen izeddamen tiẓgi deg taggara n tefsut d wussan imenza n unebdu, ssufuɣen-d asɣar ɣer listaɛ, ttaǧǧan-t ad yikiw, ad iceqqeq, akken ad yishil i umenceṛ d uqedder, i d-yessefhem Ɛmeṛ.
Crépuscule (page 57 et 4ème de couv)
Répondant à Kader qui ne comprend pas de quoi se plaint Baya, celle-ci se lance dans une longue tirade pleine de lyrisme où elle déplore la mort programmée de la culture kabyle traditionnelle : la fontaine ne chnte plus, les contes ont déserté les abords du kanoun, les poutres et piliers de la maison sont attaqués par les vers…
Tala tessusem, lkanun yesṛuḥ timucuha, tassariwin d tijga, tekcem-itent twekka, leḥyuḍ ɣusan, awal yettkaw, tutlayt tezder deg wannu, azeṭṭa yefres, ikufan d yicbuyla n lejdud ttnuzun deg leryuf n yiberdan iɣelnawen, tizizwa ur gemmrent, ur bennunt tamemt, ifrax ugin ad cnun, tisita ur ssetbaɛent, tiḥdayin ɛetqent ur zwiǧent, ilmeẓyen ugaden ad ssekren axxam ! Kra n win izemren yerwel ! Yezqef wakud ! D acu i aɣ-d-mazal ! Nedduri deg yiceqfan n yidles-nneɣ, netteffeẓ tutlayt taqburt, ur nufi anwa ara tt-ilemden ! Ifuk usugem ! Waqila ulac ǧahennama yugaren ta ! Ur aɣ-yeqqim la ddir, la ṭṭfer ! A leɛnaya n yiɛessasen !
PROSE POETIQUE
Ambiance du soir (Page 53)
Vers le crépuscule, Malika prend le chemin de la fontaine, se dirigeant vers la maison de Âica. La cigale s’est tue, le temps commence à se rafraichir, la brise marine s’élève vers les montagne et la lune de s’installer au milieu du ciel.
Issusem yijjir, yejmeɛ tajewwaqt-is. Yerreẓ yiṭij ulamma mazal yessergagay agu deg yizenẓaren n tafat. Iɛedda uzal, lawan n uqeyyel d usteɛfu. Ikker-d ubeḥri n tmeddit. Teffeɣ-d Malika, terwel-as-d i Mumuḥ ameɛḍur, mmi-s n Marjana. Tewwi abrid n tala, tetteddu s axxam n Ɛica, d axxam ixulef wiyaḍ deg taddart. Yuli-d ubeḥri n lebḥeṛ, isuḍ adanes aneggaru n uzɣal yeḥman xirla. Aggur n tziri isres-d iman-is deg tlemmast n yigenni mebla anaɛraḍ, ula d asigna yeǧǧa-as amkan deg tizzegzewt n yigli, waqila yeɣleḍ, yenwa d iḍ mačči d ass.
Le retour du troupeau (Page 127)
Le journaliste Kader assiste au retour du troupeau d’ovins et caprins conduit par le berger Muhend Awezlan, semblant entretenir un dialogue quasi-mystique avec ses bêtes. Ce spectacle qu’il vit comme une oeuvre d’art amène l’intellectuel de retour au village à sortir son calepin et son stylo, donnant libre cous à son lyrisme pour célébrer cette scène qu’il sait vouée à la disparition.
“Yeldi-d lebraq iceqqiq deg yigli, tewwet ssiɛqa am usekkin n tmes deg uɛebbuḍ n teẓgi. Yettru-d igenni s tmiqwa n waman i imesxen d aɣebbar n ṛṛmel i d-yulin deg tnezruft, yuɣal yecmumeḥ, yessetbeɛ-d aman izedganen, iraden yiskla d yixxamen. Tabuqalt n Unẓar terkeb mxazni ɣef tuyat n usigna nnig n tqacuct n Uẓru n Ugemmun, teṭṭef kra n wakud, tuɣal texsi am teftilt nnig uẓekka. Tiwḍin n umeksa tezreɛ-d tafat deg ubrid areqqaq n taddart, teḍwa leḥyuḍ, leqramed d yiɣulad n uḍɣaɣ. Taqeḍɛit n Muḥend Awezlan d tumert d zzhu. D luluf n yifenziwen i d-issekren tinififin n uɣebbar deg ubrid ulamma kra n tmiqwa i d-yeɣlin seg usigna yerxan, ssensent-tt. Aɣebbar yettrus ɣef tberra n wulli akked d yimuṛṛuten n yeɣyal, azekka ad d-ɛeddint tlawin ara yennḍen yakk izerban, kra din ad yuɣal d leɣbar i tzemrin d yifitwan. Ikeccem lmal ɣer udaynin mebla kra n tekreḍt, yal aɣersiw yessen amkan-is. Ulli d tɣeṭṭen ad d-muddent timaẓẓagin-nsent yeḥman i tlawin yettṛaǧun ayefki s yibuqalen n lemni.
Yettfaka ukala mti yeɣli yiṭij, ad d-yali utellis metwal taddart s tikli n yifireɛqes, ad tesleḍ kan i usbeɛbeɛ aḥninan, d tayri n temlilit n tixsi d tmeṭṭut yettṛaǧun ayefki s ccuq. Ad d-ɣelqent tewwura tiẓayanin, ad d-ḥejbent taxriḍt n twacult tamsedrart. Ad yesgen yiḍ angaẓen n umeksa, ad yesteɛfu umdan d uɣersiw, ad yemḥu lxuf lqayen, ad yezder yiḍes deg temda n usteɛfu, ad d-yekkes leɛdez, ad frunt tirga.”
Anẓar, le dieu de la pluie (Page 229)
Iḍul uɣurar. Tɣusa lqaɛa, tcerreg s telqay. Teẓqef tala, tettzerriq am tebbuct n umextan. Teččeḥ taddart ɣef Ṛebbi. Ǧǧan ikerrazen ansay n yiweǧǧiben, aḍref amezwaru n Ḥeṛtadem deg lawan n leḥlal. Teɣri ccetwa, texsi tefsut, yefsi iberbeḍ n udfel deg yidurar. Adal yezdeɣ isafen, mmuten ula d imqerqar. Yewwi-d ɣaf taddart ad texdem kra, ansayen d wumyiyen n yidles, deg-sen tiktiwin d tilliltin. D tilawin i d tiɛessasin n usugen n udrar.
IDIR Amer
Yerres – Athènes – Yerres, février-avril 2026
Rachid OULEBSIR, Tiziri yuker yiḍ, roman
Editions Imtidad, 2025
271 pages, 1000 DA